TEMA 4. EL TEMPS I EL CLIMA

UD 4. TEMPS I CLIMA.

Introducció.
1.L'ATMOSFERA.

2.LA TEMPERATURA.


3. La humitat DE L'AIRE I LES PRECIPITACIONS.


4.LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT.

5. CATÀSTROFES CLIMÀTIQUES


Introducció.
Els fenòmens atmosfèrics (temperatura, humitat, precipitacions, pressió atmosfèrica i vent) influeixen en el temps i en el clima i es produeixen a la troposfera, és a dir, la part baixa de l'atmosfera.


El temps es refereix a la situació de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats. Així doncs, per exemple, diem que avui fa calor a Sevilla o que està plovent a París.
El clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió durant un període llarg de temps (un mínim de 30 a 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la. Per exemple, parlem de clima mediterrani o de clima tropical.
En el clima d'un lloc influeixen factors com l'altitud, la latitud, els vents dominants, els corrents marins, etc.

1. L'ATMOSFERA.

L'atmosfera és una capa gasosa de més de 1.000 quilòmetres de gruix que envolta la Terra. Es compost fonamentalment per dos gasos, oxígen i nitrògen.  L'atmosfera és molt important perquè regula la temperatura de la Terra. 
La troposfera és la capa  més a prop a la superfície terrestre i és allà on tenne lloc els fenòmens atmosfèrics. A damunt d ela troposfera hi ha una capa anomenada estratosfera, on abundà un gas, l'ozó, que impedeix que les radiacions solars més danyines puguin arribar a la superfície terrestre.




2. LA TEMPERATURA.

La temperatura atmosfèrica és el grau d'escalfament de l'aire a causa de la radiació solar. És mesura amb un aparell que es diu termòmetre i s'expressa en graus centígrads.
 

Factors que modifiquen la temperatura.
La temperatura no és la mateixa a tota la Terra. Els canvis de temperatura vénen determinats per la latitud, l'altitud i la distància al mar.

La latitud o distància d'un punt a l'Equador.

En l'Equador els raigs solars cauen perpendicularment sobre la superfície i això fa que la intensitat de la insolació es concentri en una zona petita.
A les zones polars els raigs solars incideixen obliquament sobre una superfície més corbada i això fa que la insolació es dispersi en una zona més gran.

L'altitud respecte del nivell del mar.
Sabem que, a mesura que es puja una muntanya, la temperatura va baixant (de -0,6ºC cada 100 m d'altitud).

La distància al mar.
El mar suavitza les temperatures.


Temperatura mitjana anual.
Els mapes de temperatures tenen unes línies imaginàries anomenades isotermes, que uneixen punts amb la mateixa temperatura.
El mapa (exercici) mostra que les temperatures mitjanes més altes (superiors a 20ºC) es registren en una zona ampla, el intertropical, situada entre els Tròpics de Càncer i de Capricorn.
Les zones més fredes de la Terra se situen a les zones polars o prop, amb temperatures habitualment inferiors a 0ºC.
Entre les zones càlides i les zones febles dels dos hemisferis s'estén una franja amb valors intermedis: és la zona temperada, entre les isotermes 0ºC i 20ºC.


3. LA HUMITAT DE L'AIRE I LES PRECIPITACIONS.

La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha en l'aire.
El grau o quantitat d'humitat de l'aire es mesura amb l'higròmetre, i l'expressa en percentatge (%).

Els núvols.
Quan l'aire ascendeix, el vapor d'aigua es refreda i això provoca la condensació en petites gotetes que s'uneixen entre si, es fan grans, es fan visibles i formen els núvols.
Les gotes d'aigua que formen els núvols continuen suspeses en l'aire perquè són extremadament petites i lleugeres. Però si algunes gotes es refreden molt i ràpidament, potser s'originen cristalls de gel molt fins.


Les precipitacions.
Si l'aire continua pujant o continua refredant per canvis de temperatura, noves gotes s'adhereixen a les anteriors, llavors augmenten de mida fins que el pes les precipita en forma de pluja.
Quan la temperatura de les capes d'aire és molt baixa, els cristalls de gel dels núvols no es fonen quan cauen, sinó que s'uneixen entre si i formen flocs de neu.

El calabruix es forma quan els cristalls de gel dels núvols són arrossegats cap amunt per un corrent d'aire ascendent. Quan això passa, els cristalls de gel augmenten de mida fins que el pes els precipita cap al terra.
Durant aquesta caiguda els cristalls de gel es fonen parcialment i tornen a remuntar. Aquest procés es repeteix algunes vegades fins que, finalment, cauen en terra. Quan la pedra és molt gran provoca destrosses importants.
El pluviòmetre és l'instrument que serveix per mesurar la quantitat de pluja caiguda, i que s'expressa en mil·límetres (mm) o  l / m².
Per representar les precipitacions en un mapa es dibuixen línies imaginàries, anomenades isohietes. Aquestes línies uneixen punts de la superfície terrestre que registren la mateixa quantitat de precipitacions (veure mapa exercici)
Les precipitacions varien amb la latitud (plou més a les zones properes a l'Equador), augmenten amb l'altitud i són més intenses a les costes.
         


4. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT.

L'aire, com qualsevol altre element, pesa. La pressió atmosfèrica és el pes o la força de l'aire sobre la superfície terrestre.


La pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre en hectopascals (hPa) o milibars. La isòbara 1015 hPa és la pressió que hi ha a la Terra al nivell del mar.

L'aire càlid és un aire poc dens i que pesa poc. Per això tendeix a pujar i dóna lloc a una àrea de baixes pressions (als mapes amb B o D), que s'anomena depressió o borrasca.
L'aire calent, quan ascendeix, arrossega vapor d'aigua que, a mesura que va remuntant, es refreda, es condensa i forma els núvols, de manera que les borrasques solen provocar precipitacions.
 L'aire fred és més dens i pesat que el càlid i per això tendeix a baixar. L'aire fred origina àrees d'altes pressions (als mapes A), que també es diuen anticiclons. Els anticiclons i les depressions es dibuixen en els mapes per mitjà d'isòbares, que són línies que uneixen punts de la superfície que tenen la mateixa pressió.

El vent.
El vent és una massa d'aire en moviment que s'origina quan entre dos llocs o zones de la superfície terrestre es registren pressions atmosfèriques diferents.



El penell és un aparell (sovint en forma de bandera o d'au) que assenyala la direcció del vent.
El anemòmetre s'utilitza per mesurar la velocitat del vent.


5. LES CATÀSTROFES CLIMÀTIQUES.
Huracans
Els ciclons tropicals s'anomenen huracans al Carib i la resta de l'Atlàntic, tifons a la Xina, ciclons a l'Índic, etc. Són enormes ciclons formats en latituds tropicals per l'evaporació de l'aigua sobre els oceans escalfats. Tenen un nucli o ull, al voltant del qual es disposen anells concèntrics de núvols que giren al remolí ascendent amb vents molt forts i grans precipitacions.


Inundacions
Les inundacions es deuen a precipitacions torrencials, esdevingudes durant un curt període de temps o la ràpida fusió de la neu. Provoquen avingudes dels rius i riuades de fang i elements arrossegats per l'aigua, que poden afectar extenses zones. En el món la zona amb més risc és el Sud-est asiàtic, a causa dels monsons, ia Espanya el vessant mediterrani.
 
Sequeres
les sequeres són períodes prolongats d'escassetat de precipitacions. Tenen efectes negatius sobre la vegetació i els animals, en les collites i en el proveïment d'aigua a la població. En el món les zones més afectades són les vores dels deserts i l'àrea mediterrània, ia Espanya són més freqüents al sud i sud-est de la Península.