La civilització grega va n
èixer a les costes de la Península Balcànica i
a les illes del mar Egeu, però va anar estenent-se per una bona part
del litoral mediterrani. Els grecs es van organitzar en petites ciutats
independents: les polis on començaren a organitzar,
des del 776 a.C., les famoses Olimpíades. Al
segle V a.C., a la ciutat d’Atenes es va imposar un nou sistema
polític: la democràcia. Totes les polis gregues estaven unides per uns
llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa
religió. Amb
Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.
1. El món grec
1.1. L’espai físic.- La civilització grega va nàixer a les costes
de la península Balcànica i a les costes i a les illes del mar Egeu.
Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani:
oliveres, vinyes i blat. La seua gran façana marítima permet la pesca i
el comerç per tota la costa mediterrània.
1.2. Una mateixa civilització.- Els grecs tenien una cultura que
els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet
comú per escriure-la. També practicaven una mateixa religió i adoraven
els mateixos déus, per això tenien molts lligams en comú que els feien
sentir-se membres d’una mateixa civilització: l’
Hèl·lade.
1.3. Els primers grecs.- Els grecs són el resultat d’una mescla
de pobles que es van instal·lar a Grècia i a les costes de l’Àsia Menor:
cap al 2000 a.C., els
aqueus (o
micènics), que venien del nord, van arribar a les terres gregues, després, cap al 1200 a.C., va venir un poble nou, els
doris,
que es van assentar a Grècia i es van convertir en el nou grup
dominant. Pressionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar cap a
les costes de l’Àsia Menor i hi van fundar diverses ciutats.
2. L'ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS I L'EXPANSIÓ
2.1. La polis: una ciutat Estat.- El món grec s’organitzava en petites ciutats-estat independents, anomenades
polis. Cada polis tenia les seues lleis, la seua moneda, el seu exèrcit i el seu govern (
Política
deriva de polis + ètica = ciutat, norma de la). La ciutat tenia dues
parts ben diferenciades: a) la part baixa on hi havia els habitatges,
les tendes i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (
àgora) i b) la part alta (o
acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals i servia de refugi a la població en cas de perill.
L’àgora (il·lustració)
2.2. Les polis aristocràtiques.- A les primeres polis hi havia un
govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans
propietaris agrícoles. Els altres ciutadans podien reunir-se en
assemblea, però les seues opinions només eren escoltades. Durant el
segle VI a.C., en algunes polis es van produir revoltes socials greus
contra el poder dels aristòcrates.
2.3. L’evolució cap a la democràcia.- Les demandes de més
participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a
favor del poble. A la ciutat d’Atenes aquestes reformes van tenir molta
importància. Durant el segle VI a.C., reformadors com
Soló o
Clístenes
van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots
els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes
van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a
democràcia (
demos=poble,
kratos=poder,
poder del poble), en la qual el poder era exercit pels ciutadans.
2.4. Les colonitzacions gregues
Les causes de les colonitzacions.- Entre els segles VIII i
VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a
diversos llocs de les costes mediterrànies i del mar Negre. Les
condicions de pobresa en què vivien van obligar molts agricultors a
abandonar les ciutats d’origen i a instal·lar-se definitivament en
altres llocs, on van fundar colònies. Els governs de les polis gregues
van promoure i van organitzar aquestes migracions perquè eren molt
avantatjoses per a les ciutats.
L’expansió grega.- Navegant amb embarcacions lleugeres, els
grecs van recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per a
establir-s’hi, dels quals pogueren extraure productes i on també
pogueren comerciar amb els indígenes. Les noves polis (colònies), tot i
que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien
lligams comercials i culturals estrets. Al Mediterrani, les zones més
importants d’assentament van ser el sud d’Itàlia i Sicília (Magna
Grècia),
Massàlia (Marsella) i
Empòrion (Empúries).
Els grecs a la Península Ibèrica.- Al segle VII a.C. els grecs també van fundar moltes colònies a la Península Ibèrica, com ara
Rhode (Roses),
Empòrion (Empúries),
Hemeroskopeion (Dénia),
Alonis (entre Dénia i Alacant),
Akra Leuke (Alacant),
Mainake
(Vélez), etc. Els grecs van establir un comerç pròsper amb els pobles
indígenes de la zona (tartessis, ibers). Els contactes amb els grecs van
comportar grans avanços per als peninsulars: difusió de nous
conreus, coneixement de tècniques noves, introducció de l’ús de la
moneda i de l’escriptura.
3. L'ÈPOCA CLÀSSICA: ATENES I ESPARTA
3.1. Les institucions democràtiques.- L’Assemblea de ciutadans (
Ekklesía)
s’aplegava per a votar les lleis, controlar els pressupostos, declarar
la guerra i elegir magistrats. Els magistrats eren ciutadans elegits per
l’Assemblea que s’ocupaven dels afers públics: els estrategs, els
arconts, etc. mentre els tribunals populars (
Heliea) impartien justícia.
3.2. Una democràcia limitada.- La democràcia atenesa era molt
limitada, perquè només podien participar en els afers públics els
ciutadans, és a dir, tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de
pare ciutadà i mare atenesa. Els ciutadans tenien dret a participar en
la vida política i a estar protegits per la llei; estaven obligats a
formar part de l’exèrcit i a pagar impostos, però eren ciutadans només
una minoria, ja que ni les dones, ni els estrangers (
metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.
4. L'ÈPOCA CLÀSSICA. UNA ÈPOCA DE GUERRES
4.1. La victòria sobre els perses.- Al segle V a.C., els
perses (també anomenats
medes)
es llancen a la conquista de les polis de Grècia en les anomenades
Guerres Mèdiques. Els exèrcits atenesos van infligir derrotes importants
(
Marató i
Salamina) als perses.
4.2. Atenes domina Grècia.- La victòria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals van formar la
Lliga de Delos,
associació dirigida per Atenes. Quan algunes polis, cansades del domini
abusiu d’Atenes, van voler abandonar l’aliança, aquesta ho va impedir
per la força. A més, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat
d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga
s’havia convertit en un imperi atenés.
4.3. La fi de l’hegemonia atenesa.- El domini atenés es va
allargar fins les Guerres del Peloponés, en les quals Atenes es va
enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.). Mig segle
més tard, gairebé totes les polis van caure sota el domini d’un rei de
Macedònia anomenat
Filip.
4.4. L’Acròpolis d’Atenes.- L’Acròpolis era un puig (o
muntanyeta) on es van instal·lar els primers atenesos i, al voltant del
qual, van alçar la primitiva ciutat. Després de l’incendi d’Atenes pels
perses, van reconstruir-la i van convertir l’Acròpolis en un centre
religiós. Grans artistes (
Ictinos i
Fídies, entre d’altres) van participar en el projecte de reconstrucció.
5. La Grècia hel·lenística
5.1. El regne de Macedònia.- El rei
Filip II, aprofitant
l’enfrontament entre les ciutats gregues (guerres del Peloponés), es va
llançar a la conquista de Grècia amb un potent exèrcit (
falanges). Vers l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia. El fill de Filip,
Alexandre (que va ser anomenat
el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.
5.2. L’imperi d’Alexandre.- Va unificar tot el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.
Alexandre,
al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó
que va arribar als confins del món oriental (l’Índia), però el seu somni
anava més enllà de la conquesta militar ja que volia crear un únic
Imperi amb una base cultural grega, on cada territori conservara les
seues formes socials i polítiques.
5.3. Els regnes hel·lenístics: Alexandria.- Després de la mort d’
Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes:
Egipte,
Macedònia,
Mesopotàmia, etc., és a dir, els anomenats regnes hel·lenístics.
Alexandria
era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments, amb un
far enorme, una impressionant biblioteca i un gran port de mar que la
van convertir en
la ciutat més gran del món grec.
La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels
grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura
occidental. A Grècia van nàixer la filosofia, el coneixement científic,
els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de
govern. Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar
construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació,
concepció urbanística i, sobretot, la seua llengua.
El panteó grecoromà.- Els grecs van
crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia,
que després van ser adoptats pels romans. Aquesta religió, els seus
mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la
cultura occidental dels segles posteriors.
Culte privat i culte públic.- A Grècia,
el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare
de cada família. Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual
es retia culte públic, amb sacrificis i processons. També hi havia competicions esportives en honor dels Déus: jocs Olímpics.
Els oracles .- Els
grecs eren molt supersticiosos i abans d’emprendre
qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus. Els
grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom
d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur.
El pensament racional.- Grècia és el
bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar
explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana. Els
éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els
envoltava més enllà de la creença personal en els déus.
Filosofia, ciència i dret.- Els
filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants
de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió. Alguns pensadors van
començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de
la naturalesa (explicacions científiques).
El teatre.- El teatre va ser la gran
creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la
tragèdia i la comèdia. La tragèdia mostrava els sentiments, els
conflictes humans i la força de la passió. La comèdia recreava de manera
satírica diversos aspectes de la vida quotidiana. Els grans autors
tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
3.1. Una arquitectura arquitravada.- Els
arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida
col·lectiva de gran bellesa i perfecció. Les dimensions eren reduïdes,
pensades a la mesura de l’ésser humà. Els grecs no van utilitzar ni
l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de
columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o
arquitrau.
3.2. Els ordres arquitectònics.- Els
grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat.
Per això van crear els ordres o estils arquitectònics. Les diferents
maneres de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc
als diversos ordres. Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic;
l’ordre corinti és una varietat del jònic.
3.3. Temples i teatres.- Els
temples eren la residència dels déus i els fidels no entraven a
l’interior. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la,
on es guardava l’estàtua de la deïtat. Els temples podien estar
envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es
decorava amb escultures, situades al frontó i al fris. Els teatres són
l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen
aprofitant els vessants de les muntanyes. Les grades tenien forma
semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una
visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part
plana.
8. L’escultura i la ceràmica a Grècia
La recerca de la bellesa ideal.- L’escultura
i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el
moviment. Per a fer-ho, van buscar les proporcions ideals del cos humà i
van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del
cos, el cànon.
L’escultura.- En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes: 1) En l’època arcaica es representaven joves nus (kouroi) i xiques abillades amb vestits (korai).
El cos era tractat rígidament, en posició frontal. 2) En l’època
clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als
rostres una expressió serena. 3) En l’època hel·lenística els cossos es
recaragolaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven
sentiments.
La ceràmica.- Els terrissaires grecs
van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes.
Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tot tipus
d’escenes. Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa
sobre la manera de viure dels grecs.
