diumenge, 15 de febrer del 2015
TEMA 6. LA PREHISTÒRIA
0. QUÈ ANOMENAM PREHISTÒRIA?
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins l’aparició de l’escriptura (3.500 aC.). No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període.
Al Paleolític (edat de la "pedra antiga") la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític (edat de la "pedra nova"), va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentària.
1. Els primers éssers humans
1.1. Adaptació i evolució.
Fa uns cinc milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.
1.2. El procés d’hominització.- Els canvis que van convertir els
primats en éssers humans van ser lents i complicats: posició vertical i
marxa bípeda, desenvolupament del cervell i aparició del llenguatge, dit polze oposat.
2. El Paleolític: la caça i la recol·lecció
2.1. Les societats de caçadors - recol·lectors.- L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.
2.2. La utilització del foc.- L’Homo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa més d’1.500.000 anys. Més endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre calfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
2.3. La fabricació d’instruments.- La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços (de 2 cares). I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...
3. L’art de les cavernes
3.1. Les primeres creences religioses.- Les primeres creences religioses van aparèixer per la necessitat de donar explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol. Van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
3.2. Les pintures rupestres.- Fa uns 35.000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies religioses, etc. Ex: Coves d'Altamira
3.3. Estatuetes i gravats.- La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o de marfil i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
4. El Neolític: la producció d’aliments
4.1. L’agricultura i la ramaderia.- Fa uns 10.000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim va començar la producció d’aliments. Aquesta nova etapa és coneguda amb el nom de Neolític. L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
4.2. Noves ferramentes i noves tècniques.- Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació de ferramentes especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà… La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica. També van descobrir com s’elaboren els teixits. I l’ús de pedres semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
4.3. La difusió del Neolític.- A partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa. A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta: la vall de l’Indus (Índia), la vall de l’Huang He (Xina), els altiplans de Centreamèrica (Mèxic), la serralada dels Andes (Perú), etc.
5. L’Edat dels Metalls.Época dels invents.
5.1. La utilització dels metalls.- El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a.C.), però era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb l’estany es va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per a fabricar armes i ferramentes agrícoles.
5.2. L’elaboració dels metalls.- Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure). Però la veritable metal·lúrgia va aparéixer més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles. Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
5.3. Artesans i comerciants.- La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes. A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç. Paral·lelament, es desenvoluparen les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
5.4. Les primeres ciutats.- Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim. La població va créixer i els poblats es van convertir en veritables ciutats. Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van aparèixer grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica
6.1. El Paleolític.- La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica. Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien ferramentes molt bastes. Més endavant, la Península va estar poblada per neandertals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades. En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, es van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
6.2. Les pintures rupestres.- A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, es diferencien dues grans zones: a la zona cantàbrica predomina la representació naturalista d’animals de finals del Paleolític, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria) i a la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica i,, per tant, més recent (La Valltorta a Tírig, forma un conjunt de pintures rupestres declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).
6.3. El Neolític. El megalitisme.- Les primeres comunitats neolítiques van aparèixer a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni aC. Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial. El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins després de l’Edat dels Metalls. Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.
6.4. L’Edat dels Metalls a la Península Ibèrica.- Vers el III mil·lenni aC. es va estendre la metal·lúrgia del coure (Los Millares), més tard, vers el II mil·lenni a.C., es desenrotllaren cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar). L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.
==========================================================
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins l’aparició de l’escriptura (3.500 aC.). No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període.
Al Paleolític (edat de la "pedra antiga") la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític (edat de la "pedra nova"), va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentària.
1.1. Adaptació i evolució.
Fa uns cinc milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.
2.1. Les societats de caçadors - recol·lectors.- L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.
2.2. La utilització del foc.- L’Homo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa més d’1.500.000 anys. Més endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre calfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
2.3. La fabricació d’instruments.- La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços (de 2 cares). I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...
3.1. Les primeres creences religioses.- Les primeres creences religioses van aparèixer per la necessitat de donar explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol. Van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
3.2. Les pintures rupestres.- Fa uns 35.000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies religioses, etc. Ex: Coves d'Altamira
3.3. Estatuetes i gravats.- La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o de marfil i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
4.1. L’agricultura i la ramaderia.- Fa uns 10.000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim va començar la producció d’aliments. Aquesta nova etapa és coneguda amb el nom de Neolític. L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
4.2. Noves ferramentes i noves tècniques.- Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació de ferramentes especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà… La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica. També van descobrir com s’elaboren els teixits. I l’ús de pedres semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
4.3. La difusió del Neolític.- A partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa. A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta: la vall de l’Indus (Índia), la vall de l’Huang He (Xina), els altiplans de Centreamèrica (Mèxic), la serralada dels Andes (Perú), etc.
5.1. La utilització dels metalls.- El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a.C.), però era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb l’estany es va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per a fabricar armes i ferramentes agrícoles.
5.2. L’elaboració dels metalls.- Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure). Però la veritable metal·lúrgia va aparéixer més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles. Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
5.3. Artesans i comerciants.- La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes. A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç. Paral·lelament, es desenvoluparen les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
5.4. Les primeres ciutats.- Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim. La població va créixer i els poblats es van convertir en veritables ciutats. Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van aparèixer grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
6.1. El Paleolític.- La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica. Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien ferramentes molt bastes. Més endavant, la Península va estar poblada per neandertals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades. En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, es van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
6.2. Les pintures rupestres.- A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, es diferencien dues grans zones: a la zona cantàbrica predomina la representació naturalista d’animals de finals del Paleolític, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria) i a la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica i,, per tant, més recent (La Valltorta a Tírig, forma un conjunt de pintures rupestres declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).
6.3. El Neolític. El megalitisme.- Les primeres comunitats neolítiques van aparèixer a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni aC. Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial. El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins després de l’Edat dels Metalls. Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.
6.4. L’Edat dels Metalls a la Península Ibèrica.- Vers el III mil·lenni aC. es va estendre la metal·lúrgia del coure (Los Millares), més tard, vers el II mil·lenni a.C., es desenrotllaren cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar). L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.
==========================================================
Subscriure's a:
Missatges (Atom)